dijous, 26 d’octubre del 2017
PIRAMIDE FEUDAL de Gemma Fernández Martorell
Aquesta és la Piràmide Feudal de l'Alta Edat Mitjana que va anar del segle X fins al s.XII,Aquesta època estava constituida per una organització Feudal on havia un senyor que tenia un Feudo i la gent sense privilegis traballeven per ells.El Rei i el Papa eren el que tenien més autoritat i poder,després en un estament més baix estaven situats l'Alta Noblesa i l'Alt Clregat i per últim estava la baixa noblesa i el baix clergat,aquesta gent eren les persones que gossaven d'uns privilegis,la gent que no tenia privilegis es dividia amb pagesos lliures i serfs que vivien al camp també estaven els mudèjars que eren musulmans que es van quedar a la península treballaven bastant el fang,traballaven les terres del Senyor i a les ciutats estaven els comerciants rics i les classes populars urbanes,no hem d'oblidar,que havia els jueus que eren les persones amb els diners. Per poder-la fer he utilitzat el programa anomenat "canva"
diumenge, 15 d’octubre del 2017
PRESENTACIÓ CORREGIDA
Sóc la Gemma,una noia de 1r de Batxillerat que cursa la modalitat Social/Humanístic a l'Institut Comte de Rius.
He d'aclarir que aquesta pàgina web és com un blog personal on brollarant sentiments, opinios, crítiques cap a la nostra societat mitjançant normalment la poesia o la prosa.
Primer de tot us estareu preguntant per què he escollit aquest títol i ¿Quin significat pot tenir?
Si ets un lector que s'apreci, has llegit l'Atlàntida un dels grans poemes de Jacint Vergaduer, fins al final, podràs veure que l'últim vers diu:NO MÉS ENLLÀ.
Donant ha entendre que no hi ha res més lluny, sinó aquí,per això crec que es un bon títol literari ja que els poemes, relats, opinions de literatura és queden aquí anclants en aquesta pàgina web.
Per a molts la literatura els hi pot resultar una cosa banal, que no te sentit, que no serveix per res i un llarg etc, que és podria ser infinit.
La Literatura ni es banal, te sentit i serveix per més del que pensem.
La literatura és la màxima expressió de les coses que callem i no diem, en veu alta, potser per molts els hi resulta més fàcil escriure que parlar, jo sóc una d'elles, al escriure ens oblidem del nostre voltant, dels perjudicis,que podem tenir ens deixem emportar com un cant de sirenes.
La literatura és cultura del nostre passat, llegint un llibre, podem esbrinar com era la mentalitat d'aquella època, ens dóna vocabulari, una riquessa cultural incalculable, ens obra la ment... Ens fa ser lliures, encara que els nostres peus estiguin aferrats al terra, ens permet volar, gràcies a la imaginació.
La Literatura és més que vida, la literatura s'ha de viure amb cos, ment, ànima i sobretot amb el cor.
dijous, 5 d’octubre del 2017
PRESENTACIÓ
Sóc la Gemma,una noia de 1r de Batxillerat que cursa la modalitat Social/Humanístic
al Institut Comte de Rius.
He d'aclarir que aquesta pàgina web és com un blog personal
on brollarant sentiments,opinios,crítiques cap a la nostra societat mitjançant normalment la poesia o la prosa.
Primer de tot us estareu preguntant perquè he escollit aquest títol i ¿Quin significat pot tenir?
Si ets un lector que s'apreci, has llegit l'Atlàntida un dels grans poemes de Jacint Vergaduer,fins al final,podràs veure que l'últim vers diu:NO MÉS ENLLÀ.
Donant ha entendre que no hi ha res més lluny sinó aquí,per això crec que es un bon títol literari ja que els poemes,relats,opinions de literatura és queden aquí anclants en aquesta pàgina web.
Per molts la literatura els hi pot resultar una cosa banal,que no te sentit,que no serveix per res i un llarg etc,que és podria ser infinit.
La Literatura ni es banal,te sentit i serveix per més del que pensem.
La literatura és la màxima expressió de les coses que callem i no diem en veu alta,potser per molts els hi resulta més fàcil escriure que parlar,jo sóc una d'elles, al escriure ens oblidem del nostre voltant,dels perjudicis que podem tenir ens deixem emportar com un cant de sirenes.
La literatura és cultura del nostre passat,llegint un llibre,podem esbrinar com era la mentalitat d'aquella època,ens dóna vocabulari,una riquessa cultural incalculable,ens obra la ment...Ens fa ser lliures,encara que els nostres peus estiguin aferrats al terra,ens permet volar,gràcies a la imaginació.
La Literatura és més que vida,la literatura s'ha de viure amb cos,ment,ànima i sobretot amb el cor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)