SANT JORDI 2018 AL COMTE DE RIUS
A l'Institut
Comte de Rius hem volgut festejar la diada de Sant Jordi ,(23/4) per celebrar
aquest dia, hem fet una lectura de biografies i poemes de Manuel de Pedrolo,
Maria Aurèlia Capmany i Monserrat Abelló,hem elegit aquestes escriptores per la
relació que guarden amb la nostra ciutat de Tarragona i Manuel de Pedrolo per
commemorar el centenari del seu naixement com en les altres escriptores.
El nostre grup va treballar la biografia i obres de Maria Aurèlia Capmany,que és la seguent:
Aquest any es commemoren els 100 anys de Maria Aurèlia Capmany. Maria Aurèlia va ser una dramaturga, novel·lista, assagista, traductora i sobretot, activista cultural, antifranquista i feminista.
Neix a Barcelona el 3 d'agost del 1918, filla d'Aureli Capmany i néta de Sebastià Farnés, tots dos estudiosos del folklore. Ingressa a l'Institut-Escola i estudia la carrera de Filosofia i Lletres.
La seva vida sentimental va lligada a la de l'escriptor mallorquí Jaume Vidal Alcover, amb qui conviu des de finals dels seixanta a Tarragona. De la seva estància a Tarragona podem dir que participà en la vida cultural de la ciutat i les seves memòries en deixen testimoni. Així, una de les seves novel·les , ”L’altra ciutat”, te com a escenari la Tarragona que havia descobert en un viatge escolar
Mor a Barcelona el 2 d'octubre de 1991, pocs mesos després de la mort del seu company sentimental, Jaume Vidal Alcover.
A la dècada dels quaranta participa en algunes activitats
culturals clandestines,i el 1947, és finalista del premi Joanot Martorell
amb l'obra Necessitem morir. Dos anys més tard guanya aquest premi amb El
cel no és transparent i el 1968 guanya el premi Sant Jordi amb Un lloc
entre els morts.
El seu feminisme, evident en la seva actitud pública i en les seves declaracions, es fa palès en moltes de les seves publicacions, entre les quals, la novel·la Feliçment jo sóc una dona (1969).
A la dècada dels vuitanta continua escrivint i publicant amb assiduïtat: Lo color més blau (1982), el llibre de memòries Mala memòria (1987), i la novel·la per a joves, La rialla del mirall (1989). A més a més de la seva intensa activitat com a escriptora, Maria Aurèlia Capmany col·labora habitualment amb la premsa diària.
Sóc una dona
Sóc una dona, ja ho veus una dona,
sóc una dona i no hi puc fer res.
Sóc una dona, res més que una dona
no seré mai, no, un carrabiner.
Sóc una dona ben ferma i redona
sóc una dona ja ho deus haver clissat
sóc una dona i això és cosa bona,
no seré mai un barbut magistrat.
Sóc una dona amb dos pits i una poma
sóc una dona amb l’hormona que cal,
sóc una dona i això ja no és broma
no seré mai capità general.
Sóc una dona i n’estic ben contenta
sóc una dona no hi trobo entrebanc
sóc una dona i això ja m’orienta:
cal no seré mai director d’un banc.
Sóc una dona i amb bona harmonia
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré mai bisbe i tampoc policia
cosa que em posa de molt bon humor.
Sant Jordi Gloriós
Sant Jordi gloriós,
si voleu ajudar-nos,
baixeu del cavall blanc,
feu de l’espasa dalla.
Ai, que de feinada rai!
No us preocupeu pels dracs,
l’espècie és acabada;
i de llagosts i rostoll
mala fi ens devorava.
Ai, com no se n’haurà vist mai!
Les donzelles, bon Sant,
no cal defensar a espasa,
que han aprés a llegir
i a cobrar la soldada.
Ai, i han oblidat el desmai!
Sant Jordi gloriós,
si voleu matar aranyes
mireu que filen prim
teranyines i trampes.
Ai, que si et descuides a rai!
Cavaller de l’amor,
traieu-vos la gramalla,
poseu-vos pantalons,
perquè ens fan molta falta.
Ai, si no ho feu ara ni mai!
El seu feminisme, evident en la seva actitud pública i en les seves declaracions, es fa palès en moltes de les seves publicacions, entre les quals, la novel·la Feliçment jo sóc una dona (1969).
A la dècada dels vuitanta continua escrivint i publicant amb assiduïtat: Lo color més blau (1982), el llibre de memòries Mala memòria (1987), i la novel·la per a joves, La rialla del mirall (1989). A més a més de la seva intensa activitat com a escriptora, Maria Aurèlia Capmany col·labora habitualment amb la premsa diària.
Sóc una dona
Sóc una dona, ja ho veus una dona,
sóc una dona i no hi puc fer res.
Sóc una dona, res més que una dona
no seré mai, no, un carrabiner.
Sóc una dona ben ferma i redona
sóc una dona ja ho deus haver clissat
sóc una dona i això és cosa bona,
no seré mai un barbut magistrat.
Sóc una dona amb dos pits i una poma
sóc una dona amb l’hormona que cal,
sóc una dona i això ja no és broma
no seré mai capità general.
Sóc una dona i n’estic ben contenta
sóc una dona no hi trobo entrebanc
sóc una dona i això ja m’orienta:
cal no seré mai director d’un banc.
Sóc una dona i amb bona harmonia
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré mai bisbe i tampoc policia
cosa que em posa de molt bon humor.
Sant Jordi Gloriós
Sant Jordi gloriós,
si voleu ajudar-nos,
baixeu del cavall blanc,
feu de l’espasa dalla.
Ai, que de feinada rai!
No us preocupeu pels dracs,
l’espècie és acabada;
i de llagosts i rostoll
mala fi ens devorava.
Ai, com no se n’haurà vist mai!
Les donzelles, bon Sant,
no cal defensar a espasa,
que han aprés a llegir
i a cobrar la soldada.
Ai, i han oblidat el desmai!
Sant Jordi gloriós,
si voleu matar aranyes
mireu que filen prim
teranyines i trampes.
Ai, que si et descuides a rai!
Cavaller de l’amor,
traieu-vos la gramalla,
poseu-vos pantalons,
perquè ens fan molta falta.
Ai, si no ho feu ara ni mai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada